divendres, 2 de desembre del 2016

TOT A PUNT

Hola,
ja han passat dos mesos i mig des que vaig començar les pràctiques.

La meva participació fins ara ha estat activa en les activitats que he pogut estar present. El grau d'autonomia i llibertat que m'han donat ha estat plena, fet que m'ha fet sentir molt còmoda i relaxada.
He gaudit molt de les activitats amb els nois. El que he observat i posteriorment m'ha corroborat la tutora és que quan una activitat és dirigida per una persona diferent de l'habitual (com és l'educador o auxiliar del grup), els nois/es ho viuen amb una altra intensitat, la seva atenció augmenta i la predisposició a participar és millor. Aquesta raó serà una de les quals justificarà també el tipus d'intervenció que duré a terme al Practicum II, tal i com podreu observar posteriorment.
La relació que establert amb els educadors ha estat d'igual a igual. Crec que ells també s'han sentit còmodes davant la meva presència ja que m'han fet partícip en tot moment.
M'agradaria comentar quelcom respecte l'experiència de les pràctiques i el bagatge teòric. Crec que durant la carrera, al llarg de totes les assignatures i sobretot respecte aquelles en les que es tracta el desenvolupament i aprenentatge, les dificultats d'aprenentatge, educació especial, intervenció psicopedagògica en els transtors de l'aprenentatge,  es perd una mica de vista que tractem amb persones i no amb el seu diagnòstic o mancances. Tot i l'impacte visual que pot tenir un centre amb persones amb discapacitat intel·lectual, un cop els coneixes t'adones que són persones, cadascú amb les seves peculiaritats i amb les seves potencialitats, amb els seus recursos personals i competents per sobreviure. Ells no tenen prejudicis, t'acullen amb els braços oberts i t'ofereixen la seva estima sense reserves. 

PER TANT, ES MOLT IMPORTANT L'EXPERIÈNCIA  REAL.

....El focus d'atenció són les CAPACITATS més que no pas les dificultats o mancances. Cadascú d'ells t'aporta un nou aprenentatge cada dia.....

Ara ja estem definint les línies del treball que duré a terme al PRACTICUM II
Com ho hem fet? doncs la meva tutora i jo vam fer un balanç de les accions que s'estaven duent a terme al centre fins ara.
Les tasques del psicopedagog són diverses segons l’element d’intervenció del que parlem.
Parlaríem de quatre focus d’intervenció:
  1. -USUARI COM A INDIVIDU I COLECTIU: el programa individual es determina anualment en funció del desenvolupament personal del noi/a. Col·lectiu són aquelles activitats que fan grupals i també es gestionen anualment.
  2. PROFESSIONALS: realitzen reunions mensuals per informar dels canvis i activitats. Tenen un Pla de formació anual.
  3. XARXA: realització de reunions i coordinacions amb altres centres de la mateixa tipologia i comparteixen les experiències i el funcionament. Coordinacions amb els diferents serveis. Treball d’aproximació i obertura a l’entorn. 
  4. -FAMÍLIA: en aquest apartat vam observar que la implicació de la família pel que fa a l'activitat diària del centre era una assignatura pendent. La seva participació actualment es trobava limitada a les tutories i seguiment individual de cada fill i al Consell de Participació  on rendeixen comptes del funcionament i activitats del centre al llarg de l'any. Un temps enrere diversos pares/mares havien manifestat la voluntat d'ajudar i col·laborar en sortides que precisessin de més suport. Va ser aquí on vam començar a plantejar com implicar i aprofitar la predisposició de les famílies.
La prioritat de tots els programes i projectes és el benestar de l'individu. Partint d'aquesta base, l'objectiu d'implicar a les famílies és poder oferir-los l'oportunitat de participar en el procés d'aprenentatge dels fills fora de l'àmbit familiar, relacionar-se amb altres persones amb discapacitat que no siguin els seus fills i potenciar l'autoestima del propi fill.

La Metodologia a seguir:
Així doncs, tal i com  he exposat en l'anterior entrada, partirem de el principi d’individualització,  el principi de normalització,  el principi d’inclusió participació activa en els seus aprenentatges, el concepte de participació guiada,  la interacció entre iguals i l’autonomia personal. Tot dut a terme des de l'experiència vivencial. Partirem dels seus interessos i del seu entorn i context familiar particular.
Com podeu anar observant el tipus d'intervenció serà més aviat enriquidora tot i que amb un component d'aprenentatge. 
Els instruments necessaris per a la intervenció seran: entrevistes amb les famílies, reunions amb les persones que formin part del projecte, observacions de les activitats i del seu desenvolupament, fitxes avaluatives.






dijous, 24 de novembre del 2016

LA PERSPECTIVA CONSTRUCTIVISTA

Voldria fer una petita reflexió respecte la perspectiva de la qual partim i es treballa i que guiarà els pròxims passos.
El constructivisme pretén explicar els processos d’ensenyament i aprenentatge tot defensant que aprendre consisteix en construir coneixement tot establint connexions i relacions entre els coneixements previs i els nous continguts assolits.
 Aquest procés, en el cas de l’aprenentatge escolar, no es pot dur a terme sense l’ajuda i el suport específic del mestre, qui ha d’adoptar un rol de mediador. En el context en que ens trobem, aquest es duu a terme mitjançant l'educador.
 El constructivisme, per tant, posa de manifest l’activitat i construcció de models mentals, la construcció a partir de coneixements previs i la necessitat de fomentar un aprenentatge significatiu i funcional.
I aquí es trobarà el nostre punt de partida. 
Com podeu veure, els processos d'aprenentatge segueixen un camí paral·lel tant si ens referim a alumnes a l'escola com a adults amb discapacitat.
 Dins d’aquesta perspectiva es defensa també el principi d’individualització, el qual posa de manifest que el procés de cada noi/a és diferent i que, per tant, els ajuts que aquest necessitarà també seran diversos; el principi de normalització, el qual deixa clar la necessitat de procurar segregar el mínim possible i el principi d’inclusió, segons el qual tots formen part del centre, i per tant, adaptarem a cadascú.
 Molt relacionat amb la idea d’individualització i normalització, també trobem la necessitat de què els nois/es es caracteritzin per una participació activa en els seus aprenentatges. Es posa de manifest que la interacció entre iguals o l’ajut cooperatiu és una important eina de treball i de relació. És aquí on rau la importància de l’autonomia personal, de dotar als nois/es de les eines necessàries tot fent-los conscients del seu propi procés d’aprenentatge, un aspecte també conegut com a metacognició. Aprenen dels altres a través de l’observació i de les experiències vivencials. Cal dir, així doncs, que per entendre l’aprenentatge per al desenvolupament i manteniment de competències i habilitats és de vital importància mencionar la idea d’integració de coneixements, tot fent menció a la idea de transversalitat en tot allò que fan en el seu dia a dia.

NEGOCIANT EL PLA D'INTERVENCIÓ


I aquí comença el principi de la fí del PRACTICUM I.
Avui hem començat a negociar el plà d'intervenció.
Les fases que seguirem per determinar quina intervenció realitzaré són les següents:

-Anàlisi del context (fet en la primera activitat)
-Origen de la demanda (l'explicaré més endavant)
-Presa dels primers acords: revisió de les accions vinculades i dutes a terme. 
-Formulació conjunta de la situació i objectius.
-elaboració del pla d'actuació
-grau i tipus de participació i col·laboració en el pla acordat
-avaluació del procés de treball durant la consecució dels objectius i resultats.
-propostes de millora.






dimecres, 16 de novembre del 2016

DIVERTINT-NOS!!

Avui durant l'activitat de PATIS ACTIUS, hem dut a l'escola el joc de SALTAR A LA CORDA.

Ha estat divertidíssim. Els nens del centre escolar han acceptat amb molta facilitat la presència dels nois/es del C.O.. De fet s'han mostrat amb molta naturalitat i l'únic que volien era saber què havien de fer i jugar i jugar...
Aquí us deixo unes imatges per a que vegueu com hem gaudit tots plegats.





La participació, al igual que l'altre dia amb les bitlles, ha estat elevada.
Els nois/es del C.O gaudien com nens petits veient com disfrutaven els nens del centre escolar.
Estaven distribuïts en quatre jocs de corda, cadascun feia un joc diferent (la serp, la barqueta, olla barrejada i entrar).

Tot i haver gaudit de l'experiència, durant la realització de l'activitat és quan veus quines coses cal modificar i tenir en compte per la pròxima vegada. 
Tot i no semblar-ho, donar corda és difícil per als nois ja que és una activitat que no estan acostumats a fer. Ells necessiten de preparació i repetició per adquirir una habilitat i fer-ho amb destressa. La major dificultat és fer-ho coordinadament entre dos, és un treball en equip al qual no estan acostumats a fer. La gran quantitat d'estímuls (molts nens, cantant, saltant, preguntant...) els creaven força distraccions i se'ls havia d'anar reconduïnt. 
Tot i aquests petits detalls, ens ho hem passat tots PIPA!!!! I TOTS ESPEREN LA PRÒXIMA SESSIÓ AMB GANES.




dimarts, 15 de novembre del 2016

Què faig?com em sento?

Bé,
us he fet una petita presentació de les activitats que duem a terme al centre i fora d'aquest.
Dir-vos que la meva implicació en les activitats, donat que ja estaven programades, ha estat la del seguiment en la implementació de les activitats per anar fent una revisió acurada del funcionament per tal de poder plantejar millores.

L'activitat de la SALUT: és un projecte que cada any realitzen i que va patint petites modificacions al llarg dels cursos segons les característiques dels nois/es, implementació de noves metodologies...
En aquest cas la meva participació va ser de supervisió de les diferents activitats ja que era un projecte ja programat molt abans d'iniciar les meves pràctiques. Tot i això, em va ser molt útil per conèixer els nois/es del centre, el funcionament, com realitzen les adaptacions segons les capacitats de cadascú, la relació que s'estableixen entre educador-noi...
La veritat és que vaig gaudir molt de les activitats i de fer noves "amistats". Pels nois/es, conèixer una persona és tot un gran plaer. Per ells, el seu entorn de relacions és tant limitat que quan coneixen algú nou, és tota una experiència que sempre reben molt positivament. La viuen amb molta il·lusió i aquesta la transmeten obertament acollint-te molt gratament i fent-se ressò de la teva presència.

L'activitat dels PATIS ACTIUS: és una activitat que tot just vam començar farà un mes. Aquesta, precisa d'una elaboració prèvia intensa per part dels nois/es del C.O. Al ser ells qui lideren l'activitat, primerament hem de preparar-nos recollint informació sobre la normativa i funcionament del joc. Si és necessari elaborem el material per jugar i posteriorment juguem fins adquirir les habilitats necessàries per mostrar-nos competents. El dia del pati actiu presentem el resultat final de tota la tasca prèvia. Els educadors organitzen als nens del centre escolar i supervisen les pautes que donen els nois/es del C.O per tal que els nens realitzin el joc i en gaudeixin.
Per la meva part, al ser un programa jove, hem d'anar fent adaptacions a mida que realitzem l'activitat. Segons el joc que hem de preparar, el grup de nois/es que el durà a terme, també es veu modificat i per tant, afecta a l'activitat diària del centre i de la pròpia de cada noi ja que es fa amb grups flexibles que no naturals.
Totes aquestes adaptacions em suposen un trasbals. Cal tenir en compte molts elements tant a nivell organitzatiu com de coneixement dels nois (el qual encara no he tingut temps per coneixer-los en profunditat ni a tots). Necessito de l'ajuda dels educadors que són qui els coneixen més.
De moment estem preparant el pròxim pati d'aquest mes.
El pati anterior va ser tot un èxit perquè vam tenir molta participació d'alumnat però ens va superar la demanda. Durant l'activitat ens vam adonar que calia organitzar-la segons etapes escolars ja que la proposta era oberta a tots els nens i això va crear una mica de dificultat.
També se'ns va traslladar des del centre escolar, la possibilitat de fer-ho quinzenalment en comptes de mensual. Hem de valorar si és viable ja que hi ha una tasca prèvia important  i els nois/es participen en d'altres activitats.



PATIS ACTIUS

El segon projecte que estem duent a terme al C.O. és l'anomenat:

PATIS ACTIUS.

PATIS ACTIUS: JUGANT A BITLLES
En què consisteix?
Fer participar als alumnes de primària, durant l'esbarjo, en jocs dirigits pels nois del C.O.

Per què?
Voldria reproduir una part de text de la Fundació Jaume Bofill, que parla dels patis com a entorns educatius i veureu per què:
..." Cal destacar també que l’esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l’horari lectiu dels alumnes. Des d’aquesta perspectiva, el temps de joc suposa un inestimable recurs que afavoreix el desenvolupament dels infants i pot esdevenir un aliat important en l’entorn escolar, amb una aportació interessant al desenvolupament respecte de competències bàsiques, com són:
• El desenvolupament personal amb repercussions directes en l’autoestima, la gestió emocional, la motivació per la relació i l’entesa amb els altres, la millora en les formes d’organització, cooperació i col·laboració.
• La convivència amb els altres respectant les normes i els hàbits cívics, la participació amb responsabilitat en la presa de decisions, utilitzant el diàleg per arribar a acords, assumint obligacions i responsabilitats".
Per tant, la justificació d'aquest projecte esdevé de tres elements importants:
1.- Inclusió dels usuaris del C.O en activitats dins entorns el més inclusius possibles: com ara les escoles de primaria.
2.-A les escoles s'està perdent el joc tradicional dins l'esbarjo.( joc tradicional i escola primaria)
3.- Necessitat de realitzar activitat física en qualsevol edat.

Des de les escoles, va sorgir la idea de canviar les dinàmiques de l'hora d'esbarjo. Els nens/es de les escoles estan perdent cada vegada més els jocs tradicionals. Els nois/es del C.O inclouen dins la pròpia programació els jocs tradicionals. D'acord a aquests dos elements es va proposar l'activitat que els nois del CO dinamitzessin els patis de l'escola.



OBJECTIUS:

Per tant, el que pretenem amb aquest projecte mitjançant el treball intergeneracional i sensibilitzador, emprant el joc com a fil conductor i motor de treball:
els objectius respecte als nois/es del C.O són:
-Relacionar-se mitjançant el joc com a mitjà de relació social i gaudi.
-Millorar la mobilització articular tot practicant jocs tradicionals.
-Augmentar l'autoestima dels nois al liderar l'activitat.
els objectius respecte els alumnes del centre de primària són:
-Gaudir i conèixer els jocs tradicionals.
-Canviar la dinàmica dels jocs a l'hora d'esbarjo.
-Conèixer les capacitats que té una persona amb discapacitat.


TEMPORALITZACIÓ:

OCTUBRE 2016-JUNY 2017
1 SESSIÓ PER MES

ACTIVITATS:
-Recerca d'informació del joc tradicional: normes
-elaboració del material si és precís.
-jugar per adquirir les habilitats necessàries.

JOCS:
-BITLLES CATALANES
-PETANCA OUTDOR O INDOOR
-XAPES PERSONALITZADES
-RUTLLA
-FERRADURA I GRANOTA
-SALTAR A CORDA
-CEMENTIRI
-JOCS DE TAULA GEGANTS: 3 en ratlla, domino...
-BOMBOLLES DE SABÓ
-BOLOS INDOOR
-LLENÇAMENT ESPARDENYA.

diumenge, 6 de novembre del 2016

TEMATICA: LA SALUT

Hola,
ara us explicaré la temàtica que hem estat realitzant al Centre. És un petit recull de tot el que hem estat fent.
La temàtica gira en torn a la SALUT.
Els objectius que es treballen són:
-mantenir hàbits d'higiene personal.
-Ser conscient de la necessitat d'una bona alimentació.
-Gaudir de la cura personal.
-Saber quines mesures prendre per previndre cops de calor, deshidratació..
- Gaudir de l'activitat física. Tenen una vida sedentària i és necessari fer activitat per evitar la pèrdua de la mobilitat.

La metodologia a seguir: és completament vivencial i utilitzen la repetició.
Les activitats són diverses i es treballen els objectius de forma transversal.
La psicopedagoga el·labora els grups flexibles seguint els criteris de capacitat i necessitat de suport.
Per la meva part, he estat partícip de totes les activitats i he gaudit molt.

 Les activitats han estat les següents:
LA PIRÀMIDE DE LA SALUT. Quins són els aliments saludables i què hem de menjar.
BERENAR SALUDABLE. El·laboració del berenar: fruita, entrepans.
HIDROPEUS, MASSATGE-RELAX I MASCARILLES.
BOXING DANCE
CYCLING, PILATES I B ADMINTONG
NATACIÓ

Aquí us poso unes quantes imatges:










L'experiència ha estat fantàstica. Ens ho hem passat molt bé. Els nois/es han gaudit de totes les activitats, sobretot del boxing dance (es fa amb música ) i també de la cura personal: hidromassatge i mascarilles. 
Depenent del grup, l'activitat està més dirigida i supervisada per l'educador. 
La música és un element que els motiva molt i a tots.
Les activitats que més han costat són les físiques ja que de seguides es cansen o mostren reticències a l'hora de fer-les. Tenen tendència al sedentarisme i és una de les coses que s'han de treballar molt amb ells, per aquest motiu hi ha força activitats relacionades amb l'esport. Necessiten fer un mínim d'activitat física per evitar la pèrdua de la mobilitat ja que molts d'ells per les seves característiques tenen un ritme elevat de pèrdua de funcionalitat física.