Tal i com descriu Badia, A i Mauri:
....
el psicopedagog s’ha de mostrar competent en la seva actuació professional. Per
a això necessita, entre altres requisits, tenir suficients coneixements sobre
molts aspectes de la seva actuació professional, a més de desenvolupar certes
habilitats d’autoregulació en les seves intervencions i de reflexió sobre la
seva actuació professional, sobre àmbits d’intervenció psicopedagògica de
coneixement específic.
En
la meva elecció en el centre de pràctiques, una de les raons va ésser que ja
tenia nocions prèvies del que és un centre per a persones amb discapacitat
intel·lectual. Tot i així, aquest coneixement no sé si serà suficient per poder
realitzar una tasca d’assessorament per exemple als professionals.
La meva reflexió és que
tot i conèixer l’àmbit d’actuació, mai és suficient el coneixement que tens
segons on vagi dirigida la tasca d’assessorament.
Front
la multitud de tasques d’intervenció realment la formació ha de ser plural.
Per desenvolupar una tasca d’assessorament, és
necessari dur a terme un treball col·laboratiu ja que precisem dels
coneixements i experiència dels actors.
En
el meu cas, la figura del psicopedagog no existeix com a tal. Si que la
pedagoga exerceix tals funcions a banda de les que li correspon com a directora
del centre.
Per tant la primera tessitura en la que m'he trobat ha estat:
-ubicar
en l’organigrama la figura del psicopedagog.
Després d'un debat molt interessant amb companyes d'estudi he arribat a la següent conclusió:
Aquesta dependrà del tipus de
tasca realitzi.
Finalment, he col·locat la figura del psicopedagog en funció de les tasques que assumiré al pràcticum.
