ja han passat dos mesos i mig des que vaig començar les pràctiques.
La meva participació fins ara ha estat activa en les activitats que he pogut estar present. El grau d'autonomia i llibertat que m'han donat ha estat plena, fet que m'ha fet sentir molt còmoda i relaxada.
He gaudit molt de les activitats amb els nois. El que he observat i posteriorment m'ha corroborat la tutora és que quan una activitat és dirigida per una persona diferent de l'habitual (com és l'educador o auxiliar del grup), els nois/es ho viuen amb una altra intensitat, la seva atenció augmenta i la predisposició a participar és millor. Aquesta raó serà una de les quals justificarà també el tipus d'intervenció que duré a terme al Practicum II, tal i com podreu observar posteriorment.
La relació que establert amb els educadors ha estat d'igual a igual. Crec que ells també s'han sentit còmodes davant la meva presència ja que m'han fet partícip en tot moment.
M'agradaria comentar quelcom respecte l'experiència de les pràctiques i el bagatge teòric. Crec que durant la carrera, al llarg de totes les assignatures i sobretot respecte aquelles en les que es tracta el desenvolupament i aprenentatge, les dificultats d'aprenentatge, educació especial, intervenció psicopedagògica en els transtors de l'aprenentatge, es perd una mica de vista que tractem amb persones i no amb el seu diagnòstic o mancances. Tot i l'impacte visual que pot tenir un centre amb persones amb discapacitat intel·lectual, un cop els coneixes t'adones que són persones, cadascú amb les seves peculiaritats i amb les seves potencialitats, amb els seus recursos personals i competents per sobreviure. Ells no tenen prejudicis, t'acullen amb els braços oberts i t'ofereixen la seva estima sense reserves.
....El focus d'atenció són les CAPACITATS més que no pas les dificultats o mancances. Cadascú d'ells t'aporta un nou aprenentatge cada dia.....
Com ho hem fet? doncs la meva tutora i jo vam fer un balanç de les accions que s'estaven duent a terme al centre fins ara.
Les
tasques del psicopedagog són diverses segons l’element d’intervenció del que
parlem.
Parlaríem de
quatre focus d’intervenció:
- -USUARI COM A INDIVIDU I COLECTIU: el programa individual es determina anualment en funció del desenvolupament personal del noi/a. Col·lectiu són aquelles activitats que fan grupals i també es gestionen anualment.
- PROFESSIONALS: realitzen reunions mensuals per informar dels canvis i activitats. Tenen un Pla de formació anual.
- XARXA: realització de reunions i coordinacions amb altres centres de la mateixa tipologia i comparteixen les experiències i el funcionament. Coordinacions amb els diferents serveis. Treball d’aproximació i obertura a l’entorn.
- -FAMÍLIA: en aquest apartat vam observar que la implicació de la família pel que fa a l'activitat diària del centre era una assignatura pendent. La seva participació actualment es trobava limitada a les tutories i seguiment individual de cada fill i al Consell de Participació on rendeixen comptes del funcionament i activitats del centre al llarg de l'any. Un temps enrere diversos pares/mares havien manifestat la voluntat d'ajudar i col·laborar en sortides que precisessin de més suport. Va ser aquí on vam començar a plantejar com implicar i aprofitar la predisposició de les famílies.
La prioritat de tots els programes i projectes és el benestar de l'individu. Partint d'aquesta base, l'objectiu d'implicar a les famílies és poder oferir-los l'oportunitat de participar en el procés d'aprenentatge dels fills fora de l'àmbit familiar, relacionar-se amb altres persones amb discapacitat que no siguin els seus fills i potenciar l'autoestima del propi fill.
La Metodologia a seguir:
Així doncs, tal i com he exposat en l'anterior entrada, partirem de el principi d’individualització, el principi de normalització, el principi d’inclusió, participació activa en els seus aprenentatges, el concepte de participació guiada, la interacció entre iguals i l’autonomia personal. Tot dut a terme des de l'experiència vivencial. Partirem dels seus interessos i del seu entorn i context familiar particular.
Com podeu anar observant el tipus d'intervenció serà més aviat enriquidora tot i que amb un component d'aprenentatge.
Els instruments necessaris per a la intervenció seran: entrevistes amb les famílies, reunions amb les persones que formin part del projecte, observacions de les activitats i del seu desenvolupament, fitxes avaluatives.
Així doncs, tal i com he exposat en l'anterior entrada, partirem de el principi d’individualització, el principi de normalització, el principi d’inclusió, participació activa en els seus aprenentatges, el concepte de participació guiada, la interacció entre iguals i l’autonomia personal. Tot dut a terme des de l'experiència vivencial. Partirem dels seus interessos i del seu entorn i context familiar particular.
Com podeu anar observant el tipus d'intervenció serà més aviat enriquidora tot i que amb un component d'aprenentatge.
Els instruments necessaris per a la intervenció seran: entrevistes amb les famílies, reunions amb les persones que formin part del projecte, observacions de les activitats i del seu desenvolupament, fitxes avaluatives.
